alçar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɫˈsa/
Occidental:	nord-occidental /aɫˈsa/
	valencià /aɫˈsaɾ/, /aɫˈsa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: alçà
• Etimologia: De l'aragonès alzar, del llatí vulgar *altiāre, de altus ‎(«alt»), segle XIV.

Verb

alçar trans., pron., intr. ‎(pronominal alçar-se)

1. Posar-se dret algú que estava assegut.

   Alça't, que anirem a passejar!

2. Anar en contra del poder establert.

   Es van alçar en armes contra el governador.

3. Augmentar l'alçària.

   Vull que alcin la tanca mig metre.

4. Posar més amunt.

   Alça el peu i et lligaré els cordons.

   Vam fer la votació a mà alçada.

5. Veure una cosa que destaca per la seva verticalitat.

   Al nord s'alça el Puig Moltó.

6. Edificar

   En aquest espai alçaran un bloc de pisos.

7. (valencià) Guardar (una cosa) en el seu lloc.

   Alça els plats en l'armari.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	alçar			haver alçat
gerundi	alçant			havent alçat
participi	alçat, alçada, alçats, alçades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	alço	alces	alça	alcem	alceu	alcen
	alce						val
	alci						sept
	alç				alçau		bal, alg
				alçam			bal
imperfet	alçava	alçaves	alçava	alçàvem	alçàveu	alçaven
passat simple	alcí	alçares	alçà	alçàrem	alçàreu	alçaren
futur	alçaré	alçaràs	alçarà	alçarem	alçareu	alçaran
condicional	alçaria	alçaries	alçaria	alçaríem	alçaríeu	alçarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	alci	alcis	alci	alcem	alceu	alcin
	alce	alces	alce			alcen	occ, bal
imperfet	alcés	alcessis	alcés	alcéssim	alcéssiu	alcessin
		alcesses		alcéssem	alcésseu	alcessen
	alçàs	alçassis	alçàs	alçàssim	alçàssiu	alçassin	bal
		alçasses		alçàssem	alçàsseu	alçassen	val, bal (1)
	alçara	alçares	alçara	alçàrem	alçàreu	alçaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	alça	alci	alcem	alceu	alcin
	–				alçau		bal, alg
	–		alce			alcen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				alçàvom	alçavo		centr, n-occ
	alçavi						sept
	alçaia	alçaies	alçaia	alçàiem	alçàieu	alçaien	n-occ
condicional	alçariva	alçarives	alçariva	alçarívem	alçaríveu	alçariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	alço	alços	alço	alceguem	alcegueu		n-occ
imperfet	alcessi		alcessi				sept, alg
	alcessa						centr, n-occ
	alceguessa	alceguesses	alcegués	alceguéssom	alceguéssou	alceguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... alçat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... alçar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... alçat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... alçat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... alçat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... alçat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... alçar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... alçat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... alçat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... alçat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: alço, alça, alcem

Sinònims

• aixecar, ascendir, augmentar, elevar, enlairar, erigir, hissar, incorporar, llevar, pujar, sobrealçar
• amotinar, avalotar, insurreccionar
• aparellar, bastir, construir, edificar

Derivats

• realçar

Traduccions

Posar-se dret

• Alemany: aufstehen ^(de)
• Anglès: rise ^(en)
• Castellà: alzarse ^(es), levantarse ^(es)
• Esperanto: levi ^(eo)
• Francès: se lever ^(fr)

Anar en contra del poder

• Anglès: rise ^(en), revolt ^(en)
• Castellà: alzarse ^(es), levantarse ^(es)
• Francès: se soulever ^(fr)

Augmentar l’alçària

• Alemany: aufführen ^(de)
• Anglès: lift ^(en), raise ^(en)
• Castellà: alzar ^(es), levantar ^(es)
• Francès: lever ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: al·çar (2)
• Anagrames: calar, carlà, clara, lacra

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: alçar

Català antic

Verb

alçar

1. alçar
2. exalçar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	alçar
gerundi	alçant
participi	alçat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	alç	alces	alça	alçam	alçats	alcen
					alçau
imperfet	alçava	alçaves	alçava	alçàvem	alçàvets	alçaven
passat simple	alcí	alçast	alçà	alçam	alçàs	alçaren
	alcé	alcist		alçàrem	alçàrets
		alçares			alçàreu
futur	alçaré	alçaràs	alçarà	alçarem	alçarets	alçaran
					alçareu
condicional	alçaria	alçaries	alçaria	alçaríem	alçaríets	alçarien
					alçaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	alç	alçs	alç	alcem	alcets	alcen
					alceu
imperfet	alçàs	alçasses	alçàs	alçàssem	alçàssets	alçassen
	alçara	alçares	alçara	alçàrem	alçàsseu	alçaren
					alçàrets
					alçàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	alça	alç	alcem	alçats	alcen
	–				alçau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo