Potser volíeu: amà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈa.mə/, occidental /ˈa.ma/
  • Rimes: -ama
  • Etimologia: Del mossàrab *amma ‎(«dida»), segle XIV.

NomModifica

ama f. ‎(plural ames)

  1. forma femenina de amo
  2. dida
  3. mestressa
  4. Criada principal d'una casa.

TraduccionsModifica

VerbModifica

ama

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·ma (2)


Català antic
Modifica

VerbModifica

ama

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de amar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de amar


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /ˈɑː.mə/
  • Etimologia: Del japonès 海女.

NomModifica

ama ‎(plural amas)

  1. Submarinista recol·lectora de perles japonesa tradicional.


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈa.ma/
  • Rimes: -ama

NomModifica

ama f. ‎(plural amas)

  1. forma femenina de amo

Compostos i expressionsModifica

VerbModifica

ama

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb amar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb amar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·ma (2)


Bolinao
Modifica

NomModifica

ama

  1. pare


Italià
Modifica

VerbModifica

ama

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de amare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de amare