amanerares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.mə.nəˈɾa.ɾəs/, occidental /a.ma.neˈɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

amanerares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amanerar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amanerar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ne·ra·res (5)
• Anagrama: amanerar-se