amenaçaieu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.me.naˈsa.jew/, /a.me.naˈsa.jɛw/

Verb

amenaçaieu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de amenaçar

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [vosaltres/vós] amenaçàveu.