Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ə.mu.iˈnɛw/, occidental /a.mo.iˈnew/
  • Rimes: -ɛw

amoïneu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de amoïnar.
    [Vosaltres/vós] amoïneu o amoïnau.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb amoïnar.
    [Que vosaltres/vós] amoïneu.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb amoïnar.
    Amoïneu o amoïnau [vosaltres/vós].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mo·ï·neu (4)
  • Heterograma de 7 lletres (aeimnou)
  • Anagrama: Eunòmia