amunionara

Potser volíeu: amunionarà

Català

Verb

amunionara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amunionar-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amunionar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mu·ni·o·na·ra (6)