anomenar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nu.məˈna/
	balear /ə.no.məˈna/, /ə.nu.məˈna/
Occidental:	nord-occidental /a.no.meˈna/
	valencià /a.no.meˈnaɾ/, /a.no.meˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: anomenà
• Etimologia: Del prefix a- i nomenar.

Verb

anomenar trans., pron. ‎(pronominal anomenar-se)

1. Posar nom.
2. Designar a alguna persona o cosa pel seu nom.
3. (pronominal) Dir-se o tenir nom.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	anomenar			haver anomenat
gerundi	anomenant			havent anomenat
participi	anomenat, anomenada, anomenats, anomenades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	anomeno	anomenes	anomena	anomenem	anomeneu	anomenen
	anomene						val
	anomeni						sept
	anomèn				anomenau		bal, alg
				anomenam			bal
imperfet	anomenava	anomenaves	anomenava	anomenàvem	anomenàveu	anomenaven
passat simple	anomení	anomenares	anomenà	anomenàrem	anomenàreu	anomenaren
futur	anomenaré	anomenaràs	anomenarà	anomenarem	anomenareu	anomenaran
condicional	anomenaria	anomenaries	anomenaria	anomenaríem	anomenaríeu	anomenarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	anomeni	anomenis	anomeni	anomenem	anomeneu	anomenin
	anomene	anomenes	anomene			anomenen	occ, bal
imperfet	anomenés	anomenessis	anomenés	anomenéssim	anomenéssiu	anomenessin
		anomenesses		anomenéssem	anomenésseu	anomenessen
	anomenàs	anomenassis	anomenàs	anomenàssim	anomenàssiu	anomenassin	bal
		anomenasses		anomenàssem	anomenàsseu	anomenassen	val, bal (1)
	anomenara	anomenares	anomenara	anomenàrem	anomenàreu	anomenaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	anomena	anomeni	anomenem	anomeneu	anomenin
	–				anomenau		bal, alg
	–		anomene			anomenen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				anomenàvom	anomenavo		centr, n-occ
	anomenavi						sept
	anomenaia	anomenaies	anomenaia	anomenàiem	anomenàieu	anomenaien	n-occ
condicional	anomenariva	anomenarives	anomenariva	anomenarívem	anomenaríveu	anomenariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	anomeno	anomenos	anomeno	anomeneguem	anomenegueu		n-occ
imperfet	anomenessi		anomenessi				sept, alg
	anomenessa						centr, n-occ
	anomeneguessa	anomeneguesses	anomenegués	anomeneguéssom	anomeneguéssou	anomeneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... anomenat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... anomenar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... anomenat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... anomenat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... anomenat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... anomenat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... anomenar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... anomenat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... anomenat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... anomenat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: anomeno, anomena, anomenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats

• anomenada

Sinònims

• designar, dir, fer, posar, proposar
• al·ludir, citar, esmentar, mencionar
• dir, parlar

Traduccions

Posar nom

• Alemany: benennen ^(de), benamsen ^(de)
• Anglès: name ^(en)
• Castellà: llamar ^(es)
• Francès: nommer ^(fr)
• Italià: nominare ^(it)

Designar

• Alemany: benennen ^(de), rufen ^(de)
• Anglès: mention ^(en)
• Castellà: llamar ^(es), nombrar ^(es)
• Francès: appeler ^(fr), nommer ^(fr)
• Italià: nomare ^(it), nominare ^(it)
• Llatí: nominare ^(la), vocare ^(la), appellare ^(la)

 dir-se — vegeu dir-se

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·nar (4)
• Anagrames: enraonam, nomenara, nomenarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: anomenar