Català
modifica

  • Pronúncia(i): nord-occidental /a.no.me.neˈɣe.sen/
  • Rimes: -esen

Verb modifica

anomeneguessen

  1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb anomenar
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] anomenessin, anomenessen, anomenassin, anomenassen o anomenaren.