antiquus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /anˈtiː.kwʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *ant- ‎(«a fora, al davant, anterior»).

Adjectiu

antīquus m., antīqua f., antīquum n. ‎(comparatiu antīquior, superlatiu antīquissimus)

1. en primer lloc, per davant

   «nihil vita antiquius existimare,» ()

   no anteposar a la vida

2. antic, anterior

   «Diana in suis antiquis sedibus reponitur» ()

   Tornar a ficar l'estàtua de Diana, al seu antic lloc

   «antiqua philosophia,» ()

   de la filososfia antiga, anterior a Sòcrates

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	antīquus	antīqua	antīquum		antīquī	antīquae	antīqua
Vocatiu	antīque	antīqua	antīquum		antīquī	antīquae	antīqua
Acusatiu	antīquum	antīquam	antīquum		antīquōs	antīquās	antīqua
Genitiu	antīquī	antīquae	antīquī		antīquōrum	antīquārum	antīquōrum
Datiu	antīquō	antīquae	antīquō		antīquīs
Ablatiu	antīquō	antīquā	antīquō		antīquīs

Antònims

• posticus
• recens

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.48-50