apuntares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.punˈta.ɾəs/, occidental /a.punˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

apuntares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de apuntar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb apuntar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pun·ta·res (4)
• Anagrama: apuntar-se