argot

Català

• Pronúncia: oriental /ərˈɣɔt/, occidental /aɾˈɣɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: Del francès argot ‎(«forma de parlar dels malfactors»).
• Anagrames: atorg, grato, trago

Nom

ar·got m. ‎(plural argots)

1. Varietat de llengua característica d'una professió o d'un grup social.

Traduccions

Traduccions: argot

• Afrikaans: argot ^(af)
• Alemany: Gaunersprache ^(de) f., Rotwelsch ^(de) n.
• Anglès: slang ^(en), jargon ^(en), argot ^(en)
• Castellà: argot ^(es) m., jerga ^(es) f.
• Esperanto: slango ^(eo)

• Francès: argot ^(fr) m.
• Hongarès: szleng ^(hu)
• Italià: gergo ^(it) m.
• Neerlandès: jargon ^(nl) , groepstaal ^(nl), slang ^(nl)
• Turc: argo ^(tr)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• argot. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional \aɾˈɣoð\, meridional \aɾˈɣo(ð)\

Americà: alt \aɾˈɣod\, baix \aɾˈɣoð\, austral \aɾˈɣod\

• Anagrames: grato, torga, trago

Nom

ar·got m. ‎(plural argots)

1. argot

Sinònims

• jerga

Francès

• Pronúncia: /aʁˈɡo/
• Anagrama: ragot

Nom

argot m. ‎(plural argots)

1. argot