arlot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈɫɔt/, occidental /aɾˈɫɔt/
• Rimes: -ɔt
• Homòfon: alot
• Etimologia: Del català antic arlot, segle XIII, recuperat literàriament en època moderna a partir de la pervivència popular de la forma balear al·lot.

Nom

arlot m. ‎(plural arlots)

1. macarró (que viu d’una prostituta)

   «L'arlot no ve per tractes de penyora: pretén l'ús exclusiu de la senyora.» (Salvador Espriu, Les cançons d'Ariadna, IV, 1981)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·lot (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: Incerta, cognat del francès antic arlot, l’anglès harlot, del castellà antic arlote.

Nom

arlot m. ‎(plural arlots o arlotz)

1. Home de mala vida.
2. Noi, fadrí.

Derivats

• al·lot

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL