arma
Potser volíeu: armà
CatalàModifica
|
(fitxer) |
NomModifica
ar·ma f. (plural armes)
- Eina destinada a atacar o a defensar d'un atac.
- En esgrima cadascuna de les modalitats associada alhora amb l'arma blanca homònima (espasa, floret o sabre).
Compostos i expressionsModifica
- arma atòmica
- arma automàtica
- arma bacteriològica
- arma biològica
- arma blanca
- arma convencional
- arma curta
- arma de destrucció massiva
- arma de foc
- arma de repetició
- arma de tret
- arma defensiva
- arma llancívola
- arma llarga
- arma nuclear
- arma química
- arma teledirigida
- presentar l'arma
- vetllar les armes
DerivatsModifica
TraduccionsModifica
Eina per a atacar o defensar
|
|
VerbModifica
ar·ma
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de armar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb armar
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
BascModifica
NomModifica
arma inan.
Declinació
|
CastellàModifica
- Pronúncia: /ˈaɾ.ma/
NomModifica
ar·ma f. (plural armas)
Compostos i expressionsModifica
Vegeu tambéModifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre arma
ItaliàModifica
- Pronúncia: /ˈar.ma/
NomModifica
àr·ma f. (plural arme)
Compostos i expressionsModifica
Vegeu tambéModifica
LlatíModifica
- Pronúncia: /ˈar.ma/
- Etimologia: De l'arrel indoeuropea *h₂er- («ajuntar, aplegar»), que va passar a significar primer «allò que s'ha elaborat ajuntant coses» i després «eines»
NomModifica
arma n. pl. (genitiu armōrum)
2a declinació -um, -ī | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | - | arma |
Vocatiu | - | arma |
Acusatiu | - | arma |
Genitiu | - | armōrum |
Datiu | - | armīs |
Ablatiu | - | armīs |
- Eines
- Eines per a la guerra, defensives i d'atac.
- Guerra.
- Soldats, forces militars.
PortuguèsModifica
NomModifica
arma f.
Compostos i expressionsModifica
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia en portuguès