arma

Potser volíeu: armà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈar.mə/, occidental /ˈaɾ.ma/

Àudio: català central

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí arma.
• Anagrames: amar, aram, Aram, mara, rama

Nom

ar·ma f. ‎(plural armes)

1. Eina destinada a atacar o a defensar d'un atac.
2. En esgrima cadascuna de les modalitats associada alhora amb l'arma blanca homònima (espasa, floret o sabre).

Compostos i expressions

• arma atòmica
• arma automàtica
• arma bacteriològica
• arma biològica
• arma blanca
• arma convencional
• arma curta
• arma de destrucció massiva
• arma de foc
• arma de repetició
• arma de tret
• arma defensiva
• arma llancívola
• arma llarga
• arma nuclear
• arma química
• arma teledirigida
• presentar l'arma
• vetllar les armes

Derivats

• armer

Traduccions

Eina per a atacar o defensar

• Albanès: armë ^(sq) f.
• Alemany: Waffe ^(de) f.
• Anglès: arm ^(en) n., weapon ^(en) n.
• Arameu: זינא‎ ^(arc) m.
• Basc: arma ^(eu)
• Belarús: збро́я ^(be) f. ‎(zbroia)
• Bretó: arm ^(br) m.
• Búlgar: оръ̀жие ^(bg) n.
• Castellà: arma ^(es) f.
• Eslovac: zbraň ^(sk) f.
• Eslovè: orožje ^(sl) n.
• Esperanto: armo ^(eo), armilo ^(eo)
• Estonià: relv ^(et)
• Feroès: vápn ^(fo) n.
• Finès: ase ^(fi)
• Francès: arme ^(fr) f.
• Friülà: arme ^(fur)
• Gallec: arma ^(gl) f.
• Gal·lès: arf ^(cy)
• Grec: όπλο ^(el) n. ‎(oplo)
• Grec antic: ὅπλον ^(grc) n. ‎(hóplon)
• Guaraní: mboka ^(gn)
• Hongarès: fegyver ^(hu)
• Indonesi: senjata ^(id)
• Irlandès: arm ^(ga)

• Islandès: vopn ^(is) n.
• Italià: arma ^(it) f.
• Japonès: 武器 ^(ja)
• Llatí: arma ^(la) n. pl.
• Maltès: arma ^(mt) f.
• Mongol: зэвсэг ^(mn)
• Neerlandès: wapen ^(nl) n.
• Noruec: våpen ^(no) n.
• Occità: arma ^(oc) f.
• Polonès: broń ^(pl) f.
• Portuguès: arma ^(pt) f.
• Retoromànic: arma ^(rm) f.
• Romanès: armă ^(ro) f.
• Rus: ору́жие ^(ru) n. ‎(orújie)
• Sànscrit: आयुध ^(sa)
• Sard: àrma ^(sc)
• Serbocroat: оружје ^(sh), oružje ^(sh)
• Sicilià: arma ^(scn) f.
• Suahili: silaha ^(sw)
• Suec: vapen ^(sv) n.
• Turc: silah ^(tr)
• Txec: zbraň ^(cs) f.
• Vènet: arma ^(vec)
• Xinès: 武器 ^(zh) ‎(wǔqì)

Verb

ar·ma

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de armar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb armar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Basc

Nom

arma inan.

1. arma

Declinació

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu arma arma armak Ergatiu armak armak armek Datiu armari armari armei Genitiu armaren armaren armen Comitatiu armarekin armarekin armekin Benefactiu armarentzat armarentzat armentzat Instrumental armaz armaz armez Partitiu armarik - - Prolatiu armatzat - - Causal armarengatik armarengatik armengatik Locatius Inessiu armatan arman armetan Ablatiu armatatik armatik armetatik Al·latiu armatara armara armetara Terminatiu armataraino armaraino armetaraino Al·l. direcional armatarantz armarantz armetarantz Gen. locatiu armatako armako armetako

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaɾ.ma/

Nom

ar·ma f. ‎(plural armas)

1. Arma

Compostos i expressions

• arma acorazada
• arma aérea
• arma antiaérea
• arma arrojadiza
• arma atómica
• arma blanca

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre arma

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.ma/

Nom

àr·ma f. ‎(plural arme)

1. Arma

Compostos i expressions

• arma bianca

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.ma/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *h₂er- («ajuntar, aplegar»), que va passar a significar primer «allò que s'ha elaborat ajuntant coses» i després «eines»

Nom

arma n. pl. ‎(genitiu armōrum)

2a declinació -um, -ī
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	-	arma
Vocatiu	-	arma
Acusatiu	-	arma
Genitiu	-	armōrum
Datiu	-	armīs
Ablatiu	-	armīs

1. Eines
2. Eines per a la guerra, defensives i d'atac.
3. Guerra.
4. Soldats, forces militars.

Portuguès

Nom

arma f.

1. arma

Compostos i expressions

• arma branca

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en portuguès