Potser volíeu: armà

Català

modifica

arma f. ‎(plural armes)

  1. Eina destinada a atacar o a defensar d'un atac.
  2. En esgrima cadascuna de les modalitats associada alhora amb l'arma blanca homònima (espasa, floret o sabre).

Compostos i expressions

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

arma

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de armar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb armar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

arma inan.

  1. arma

Declinació

modifica


Castellà

modifica

arma f. ‎(plural armas)

  1. Arma

Compostos i expressions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ar·ma (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre arma

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈar.ma/

arma f. ‎(plural arme)

  1. Arma

Compostos i expressions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: àr·ma (2)

Vegeu també

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈar.ma/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *h₂er- («ajuntar, aplegar»), que va passar a significar primer «allò que s'ha elaborat ajuntant coses» i després «eines»

arma n. pl. ‎(genitiu armōrum)

  1. Eines
  2. Eines per a la guerra, defensives i d'atac.
  3. Guerra.
  4. Soldats, forces militars.

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu - arma
Vocatiu - arma
Acusatiu - arma
Genitiu - armōrum
Datiu - armīs
Ablatiu - armīs


Portuguès

modifica

arma f.

  1. arma

Compostos i expressions

modifica

Vegeu també

modifica