arranares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rəˈna.ɾəs/, occidental /a.raˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arranares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arranar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arranar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·na·res (4)
• Anagrama: arrasaren