arremangue
Català
modifica
Verb modifica
arremangue
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arremangar
- (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arremangar
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arremangar
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arremangar
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: ar·re·man·gue (4)
- Anagrames: margenareu, margenàreu, marranegeu