asprara

Potser volíeu: asprarà

Català

Verb

asprara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb asprar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb asprar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·pra·ra (3)
• Anagrames: arparàs, arrapàs, pararàs, raparàs