ateníveu

Català

Verb

ateníveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de atendre.
2. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de atenir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·te·ní·veu (4)
• Anagrama: ventàieu