atretal

Català antic

• Etimologia: Del llatí alterum tāle.

Adverbi

atretal

1. igualment

   e feu los quatre richs homens cauallers, e lo senyor Infant en Berenguer atretal, e lo noble en Ramon Folch atretal. (Ramón Muntaner, Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume primer rey Darago, de Mallorques e de Valencia ... e de molts de sos descendents, 1558)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo