atribució

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.tɾi.βu.siˈo/, occidental /a.tɾi.βu.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí attribūtiōne, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i el verb tribuere ‎(«repartir»), segle XIX.

Nom

atribució f. ‎(plural atribucions)

1. Fet o cosa assignada en un repartiment.

   Ex.: "La seva atribució mensual de diners és insuficient".

2. Expressió de l'autoria d'un acte.

   Ex.: "Els arqueòlegs han proposat l'atribució d'aquesta escultura a Fídies".

Traduccions

Traduccions

• Anglès: attribution ^(en)
• Castellà: atribución ^(es)
• Francès: attribution ^(fr)
• Italià: attribuzione ^(it)
• Occità: atribucion ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·tri·bu·ci·ó (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot