bandura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bənˈdu.ɾə/, occidental /banˈdu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del grec antic πανδοῦρα ‎(pandoûra).

Nom

bandura f. ‎(plural bandures)

1. Instrument cordòfon de la família dels llaüts, amb dotze cordes que es fan sonar pinçant-les amb un plectre.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: bandore ^(en), bandoura ^(en), bandura ^(en)
• Castellà: bandura ^(es)

• Francès: bandoura ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·du·ra (3)
• Anagrames: abundar, brandau

Vegeu també

• bandura. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

• Pronúncia: /bænˈdurə/

Nom

bandura ‎(plural banduras)

1. bandura

Sinònims

• bandore
• bandoura

Vegeu també

• bandura. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /banˈdu.ɾa/, meridional \baŋˈdu.ɾa\

Americà: alt /banˈdu.ɾa/, baix \baŋˈdu.ɾa\, austral /banˈdu.ɾa/

• Rimes: -uɾa

Nom

bandura f. ‎(plural banduras)

1. bandura

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·du·ra (3)

Vegeu també

• bandura. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].