bare

Català antic

• Etimologia: Reducció de baare, reinterpretació llatina de baador percebut amb el sufix -ātor, de *bausador, de bausar ‎(«enganyar»), d’origen gòtic , del protogermànic *bausuz ‎(«arrogant, dolent»).

Nom

bare m. ‎(plural bares)

1. traïdor

   «Si alcun crida o cridarà a altre cugús o bare o renegat, si de continent aquel a qui o contra qui aquestes paraules seran dites, ferrà, nafrarà o ociurà o coltel contra aquel.» (Costums de Tortosa, segle XIII)

Variants

• bar, bara, baare

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Anglès

• Pronúncia: /bɛə(ɹ)/, /bɛː(ɹ)/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

bare ‎(comparatiu barer, superlatiu barest)

1. nu
2. buit

Sinònims

• naked, starkers (argot britànic)

Verb

bare

1. (obsolet) passat simple de bear

Romaní

Adjectiu

bare

1. forma plural de baro