barrina
Potser volíeu: barrinà
CatalàModifica
- Pronúncia: central /bəˈri.nə/
- Etimologia: Del llatí veruīna («javelina, dard»), segle XIV
- Anagrama: abrinar
NomModifica
bar·ri·na f. (plural barrines)
- Eina que consisteix en un ferro més o menys llarg i gruixut, el qual té al cap una maneta de fusta encreuada i en l'altre unes rosques, que serveix per a foradar fusta [1][2][3][4][5].
- Barra de ferro amb tall a la punta que serveix per a foradar les roques que s'han de voler amb pólvora[1][4][5].
- Metafòricament i familiar, discurs, meditació [1][3].
- Metafòricament, mania, capritx [3].
- Ajust en compres[2][5].
Compostos i expressionsModifica
- Anar carregat de barrines espuntades: metafòricament, portar els papers mullats [3].
- fer barrina: tancar un tracte.
DerivatsModifica
SinònimsModifica
- Eina per a foradar (fusta o roca): belabarquí[6], filabarquí, tribanella[6], birabarquí (Rosselló), berbiquí (Mall., Men.), trepant (Mall.), barbiquí (arcaisme)[2]
- Eina per a foradar fusta: llengüeta[6].
TraduccionsModifica
Eina per a foradar fusta
Eina per a foradar roca
VerbModifica
bar·ri·na
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de barrinar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb barrinar
Vegeu tambéModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- ↑ 4,0 4,1 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre barrina
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre barrina
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.