bastaia

Català

Verb

bastaia

1. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de bastar
2. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de bastar

Variants

• [1] bastavi, bastava
• [2] bastava

Miscel·lània

• Síl·labes: bas·ta·ia (3)
• Anagrama: abastia