benrangel

Suec

• Etimologia: De ben ‎(«os») i rangel (derivat de rangla «trontollar»), compost d’origen dialectal o potser noruec (cf. beinrangel / benrangel).

Nom

benrangel n. (singular definit benranglet; plural indefinit benrangel, plural definit benranglen)

1. (anatomia) esquelet

Sinònims

• skelett