boßen

Alemany

• Pronúncia: /ˈboːsn̩/
• Etimologia: Del protogermànic *bautaną, del protoindoeuropeu *bhaw- («copejar»).

Verb

boßen

1. copejar, apallissar

   «Alle die Christum angeboren, kreuizigen Ihr fleisch mit seinen boßen luflen.» (Anja Lobenstein-Reichmann, Freiheit bei Martin Luther: Lexikographische Textanalyse als Methode historischer Semantik, ed.Walter de Gruyter, 1998, p.205)

   Tot el que Crist va haver de suportar: crucifixió, la corona d'espines i flagel·lació del seu cos.

Sinònims

• dreshen

Conjugació

Infinitiu	boßen
Verb auxiliar	haben
Participi passat	geboßt
Temps passat	ich boßte
Participi present	boßend
Tercera persona sing. present	er/sie boße