boixa

Potser volíeu: boixà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbo.ʃə/
Occidental:	nord-occidental /ˈboj.ʃa/
	valencià /ˈboj.ʃa/, /ˈbo.ʃa/

• Rimes: -ojʃa
• Etimologia: Del llatí tardà buxis, del grec πυξίς ‎(pyxís).

Nom

boixa f. ‎(plural boixes)

1. Peça de fusta en forma de con trencat, que es fa servir per tapar les bótes de vi.
2. Peça cilíndrica en la qual convergeixen els radis de la roda d'un carro.
3. Forat que té una bóta per posar-hi l'aixeta.

Traduccions

Peça cilíndrica

• Castellà: cubo ^(es)

Nom

boixa f. ‎(plural boixes)

1. Forma femenina de boix.

Verb

boixa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de boixar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb boixar.

Miscel·lània

• Síl·labes: boi·xa (2)
• Anagrames: baixo, baixó

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB