bonificau

Català

Verb

bonificau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de bonificar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb bonificar.

Variants

• [1] bonifiqueu
• [2] bonifiqueu