brandíreu

Potser volíeu: brandireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾənˈdi.ɾəw/, occidental /bɾanˈdi.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

brandíreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brandir
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brandir

Variants

• [2] brandíssiu, brandísseu

Miscel·lània

• Anagrames: brindareu, brindàreu