brogiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /bɾuˈʒi.ɾən/

Occidental: nord-occidental /bɾoˈʒi.ɾen/, valencià /bɾoˈd͡ʒi.ɾen/, /bɾuˈd͡ʒi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

brogiren

1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de brogir
2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb brogir

Variants

• [2] brogissin, brogissen

Miscel·lània

• Anagrama: borregin