brogires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /bɾuˈʒi.ɾəs/

Occidental: nord-occidental /bɾoˈʒi.ɾes/, valencià /bɾoˈd͡ʒi.ɾes/, /bɾuˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

brogires

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de brogir
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb brogir

Variants

• [2] brogissis, brogisses

Miscel·lània

• Anagrama: borregis