Català
Modifica

  • Àudio: català occidental
(fitxer)
  • Etimologia: De l'italià bronzo, segle XVI, del llatí *aes Brundusi ‎(«bloze de Bríndisi»).

NomModifica

bron·ze m. ‎(plural bronzes)

  1. Aliatge de coure i estany.
  2. Escultura feta d’aliatge de coure i estany.
  3. Color marronós com l’aliatge.
    #CD7F32

TraduccionsModifica

VerbModifica

bron·ze

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bronzar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bronzar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bronzar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bronzar

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

NomModifica

bronze ‎(comptable i incomptable, plural bronzes)

  1. bronze