buçó

Català antic

• Etimologia: De l'occità antic bosson, d’origen fràncic.

Nom

buçó m. ‎(plural buçons)

1. ariet

   «E puys haguem aquell buçó que ells havien feyt per derrocar les cases.» (Jaume I, Llibre dels feits, 1343)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL