bufó

Català

• Pronúncia: /buˈfo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del castellà bufón, segle XV, del francès buffon, de l'italià buffone, de buffo ‎(«buf»), pel gest còmic característic d’inflar-se les galtes i expulsar l’aire amb una galtada fent un soroll estrepitós.

Nom

bu·fó m. ‎(plural bufons)

1. Persona, generalment nan o geperut, que feia riure a les corts renaixentistes amb els seus comentaris i acudits.

Traduccions

Traduccions: bufó

• Anglès: buffon ^(en)
• Castellà: bufón ^(es)

• Francès: bouffon ^(fr)
• Italià: buffone ^(it)

Adjectiu

bu·fó m. ‎(femení bufona, plural masculí bufons, plural femení bufones)

1. Que desperta el sentiment de tendresa.

Sinònims

• graciós, bonic, agradable

Traduccions

Traduccions: bufó

• Anglès: nice ^(en)
• Castellà: lindo ^(es)

• Francès: mignon ^(fr)
• Italià: carino ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB