buidaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /bujˈða.jɛ/, /bujˈða.je/

Verb

buidaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de buidar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] buidava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de buidar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] buidava.