Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /buj.ðeˈɣe.sen/
  • Rimes: -esen

buideguessen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb buidar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] buidessin, buidessen, buidassin, buidassen o buidaren.