bunió

Català

Nom

bunió f.

1. Antigament, bonior (so sord).

Miscel·lània

• Síl·labes: bu·ni·ó (3)
• Anagrama: boniu

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.