Català antic

modifica
  • Etimologia: Del llatí cupidus. Cognat de l’occità antic cobe.

cóbeu m. ‎(femení cóbea)

  1. cobejós
    «Gran senyor cóbeu de haver diners és perdició de tot lo poble, confusió de sa generositat e, en oy de tota creatura, és enemich de justícia.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385-1386)

Variants

modifica

Vegeu també

modifica