Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /kə.fər.nəˈum/, occidental /ka.faɾ.naˈum/
  • Rimes: -um
  • Etimologia: De Cafarnaüm, del llatí tardà Capharnaum, del grec antic Καπερναούμ (Kapernaoúm), de l’hebreu כְּפַר נַחוּם (Kfar Nahum, «Vila de Nahum»), ciutat bíblica de Galilea on va es va establir Jesús després de deixar Natzaret. Figuradament, per les multituds que aplegava esperant miracles i provocant incidents.[1][2][3]

cafarnaüm m. (plural cafarnaüms)

  1. Gran confusió i desordre.
    «Les golfes boniques —penso— són aquelles que tenen un aspecte de cafarnaüm caòtic i desordenat, plena d'andròmines malmenades, d'una esbravada malenconia.» (Josep Pla, El quadern gris, 1966)
    «Aquell cafarnaüm de camàlics, factors i viatgers carregats amb fardells, maletes, cistelles, coves, garrafes i panistres, va destarotar-me.» (Jesús Moncada, Calaveres atònites, 1999)

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ca·far·na·üm (4)

Vegeu també

modifica