Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /kə.fər.nəˈum/, occidental /ka.faɾ.naˈum/
  • Rimes: -um
  • Etimologia: De Cafarnaüm, del llatí tardà Capharnaum, del grec antic Καπερναούμ ‎(Kapernaoúm), de l’hebreu כְּפַר נַחוּם ‎(Kfar Nahum, «Vila de Nahum»), ciutat bíblica de Galilea on va es va establir Jesús després de deixar Natzaret. Figuradament, per les multituds que aplegava esperant miracles i provocant incidents.[1][2][3]

cafarnaüm m. ‎(plural cafarnaüms)

  1. Gran confusió i desordre.
    «Les golfes boniques —penso— són aquelles que tenen un aspecte de cafarnaüm caòtic i desordenat, plena d'andròmines malmenades, d'una esbravada malenconia.» (Josep Pla, El quadern gris, 1966)
    «Aquell cafarnaüm de camàlics, factors i viatgers carregats amb fardells, maletes, cistelles, coves, garrafes i panistres, va destarotar-me.» (Jesús Moncada, Calaveres atònites, 1999)

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ca·far·na·üm (4)

Vegeu també

modifica