cafarnaüm
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental /kə.fər.nəˈum/, occidental /ka.faɾ.naˈum/
- Rimes: -um
- Etimologia: De Cafarnaüm, del llatí tardà Capharnaum, del grec antic Καπερναούμ (Kapernaoúm), de l’hebreu כְּפַר נַחוּם (Kfar Nahum, «Vila de Nahum»), ciutat bíblica de Galilea on va es va establir Jesús després de deixar Natzaret. Figuradament, per les multituds que aplegava esperant miracles i provocant incidents.[1][2][3]
Nom
modificacafarnaüm m. (plural cafarnaüms)
- Gran confusió i desordre.
- «Les golfes boniques —penso— són aquelles que tenen un aspecte de cafarnaüm caòtic i desordenat, plena d'andròmines malmenades, d'una esbravada malenconia.» (Josep Pla, El quadern gris, 1966)
- «Aquell cafarnaüm de camàlics, factors i viatgers carregats amb fardells, maletes, cistelles, coves, garrafes i panistres, va destarotar-me.» (Jesús Moncada, Calaveres atònites, 1999)
Traduccions
modificaTraduccions
- Francès: capharnaüm (fr) m.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ca·far·na·üm (4)
Vegeu també
modifica- ↑ «Per què ‘cafarnaüm’?», Rodamots
- ↑ Lluc 5, 17-20
- ↑ Mateu 9, 35-38