Potser volíeu: CALLAR


Català
Modifica

Oriental: /kəˈʎa/
Occidental: nord-occidental /kaˈʎa/, valencià /kaˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *callāre, segle XII, del clàssic chalāre ‎(«abaixar la veu»), del grec antic χαλάω ‎(khaláō, «afluixar»), doblet de calar.
  • Anagrama: carall

VerbModifica

ca·llar intr., trans.

  1. No dir cap paraula, deixar de pronunciar-les.
  2. Mantenir un fet en silenci o secret.

ConjugacióModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /kaˈʎaɾ/, meridional /kaˈʝaɾ/
Americà: alt /k(a)ˈʝaɾ/, baix /kaˈʝaɾ/, austral \kaˈʒaɾ\
  • Etimologia: Del llatí tardà *chalāre ‎(«fer baixar»), del grec antic χαλάω ‎(khaláō).

VerbModifica

ca·llar ‎(present callo, passat callé, futur callaré)

  1. callar