caràcter

Potser volíeu: CARÀCTER


Català
Modifica

Oriental: central /kəˈɾak.tər/, balear /kəˈɾak.tə/
Occidental: /kaˈɾak.teɾ/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí character, del grec antic χαρακτήρ ‎(kharaktḗr, «el qui marca, ferro per marcar el bestiar»), format a partir de χαράσσειν ‎(kharássein, «marcar el bestiar»), segle XIV.

NomModifica

caràcter m. ‎(plural caràcters)

  1. Signe gràfic, usat sobretot en impressió o informàtica.
  2. Tret dominant que permet reconèixer o diferenciar.

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

  • Tenir molt de caràcter = ser dominant i tenir geni
  • Tenir bon o mal caràcter = enfadar-se poc o molt sovint
  • Amb caràcter de = amb les qualitats de

SinònimsModifica

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ca·ràc·ter (3)

Vegeu tambéModifica