carminatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kər.mi.nəˈtiw/, occidental /kaɾ.mi.naˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí carminātus i el sufix -tiu, formació culta analògica a partir del participi de carminō ‎(«carmenar»), de carmen ‎(«carda per cotó o llana»).

Adjectiu

carminatiu m. ‎(femení carminativa, plural masculí carminatius, plural femení carminatives)

1. Que ajuda a expulsar gasos dels budells.

   Les infusions d'anís tenen poders carminatius.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: carminative ^(en)
• Castellà: carminativo ^(es)
• Francès: carminatif ^(fr)
• Italià: carminativo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: car·mi·na·tiu (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC