celeber

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛ.lɛ.bɛr/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *ker- ‎(«menar, aplegar»).

Adjectiu

celeber m., celebris f., celebre n. ‎(comparatiu celebrior, superlatiu celeberrimus)

1. freqüent

   «verba celeberrima» ()

   les paraules més freqüents

2. freqüentar

   «celebris via»

   carrer freqüentat

3. aplegar-se per festejar, celebrar, consagrar

   «sacro Dianae celebris die»

   dia consagrat a Diana

4. cèlebre, famós

   «clarissimarum urbium excidio celeberrimi viri» ()

   Els homes cèlebres per haver destruït la ciutat.

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb tres terminacions.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	celeber	celebris	celebre		celebrēs		celebria
Vocatiu	celeber	celebris	celebre		celebrēs		celebria
Acusatiu	celebrem		celebre		celebrēs		celebria
Genitiu	celebris				celebrium
Datiu	celebrī				celebribus
Ablatiu	celebrī				celebribus

Sinònims

• clarus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.548