cerno

Català

Verb

cerno

Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cerndre.

Variants

cern, cerni

Miscel·lània

Síl·labes: cer·no (2)
Anagrames: conre, enroc, renoc, rònec

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛr.noː/
Etimologia: Del protoitàlic *krinō, derivat del protoindoeuropeu *krey-.

Verb

cernō ‎(1a present^?), cernis ‎(2a present), cernere ‎(infinitiu), crēvī ‎(perfet), crētum ‎(supí)

separar, jo separo
Farinam cribro cernere.
Tamisar la farina.
distingir
Amicus certus in re incerta cernitur.
Un amic veritable només es pot distingir quan s'està en una situació incerta.

Ex hoc loco Pompeianum non cerno.
Des d'aquest lloc no puc distingir la ciutat de Pompeia.
decidir
Rectum est quod postulas: jurati cernant.
El que proposes és just: que el jurat decideixi.
heretar, assumir el que correspon en herència,
Falsam hereditatem alienae gloriae cernere.
Falsa herència és assumir la glòria dels altres.

Derivats

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=cerno&oldid=2382177»