cerno
Llatí
modifica
- Pronúncia(i): /ˈkɛr.noː/
- Etimologia: Del protoitàlic *krinō, derivat del protoindoeuropeu *krey-.
Verb modifica
cernō (1a present?), cernis (2a present), cernere (infinitiu), crēvī (perfet), crētum (supí)
- separar, jo separo
- Farinam cribro cernere.
- Tamisar la farina.
- distingir
- Amicus certus in re incerta cernitur.
- Un amic veritable només es pot distingir quan s'està en una situació incerta.
- Ex hoc loco Pompeianum non cerno.
- Des d'aquest lloc no puc distingir la ciutat de Pompeia.
- decidir
- Rectum est quod postulas: jurati cernant.
- El que proposes és just: que el jurat decideixi.
- heretar, assumir el que correspon en herència,
- Falsam hereditatem alienae gloriae cernere.
- Falsa herència és assumir la glòria dels altres.