Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkɛr.noː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *krinō, derivat del protoindoeuropeu *krey-.

VerbModifica

cernō ‎(1a present?), cernis ‎(2a present), cernere ‎(infinitiu), crēvī ‎(perfet), crētum ‎(supí)

  1. separar, jo separo
    Farinam cribro cernere.
    Tamisar la farina.
  2. distingir
    Amicus certus in re incerta cernitur.
    Un amic veritable només es pot distingir quan s'està en una situació incerta.
    Ex hoc loco Pompeianum non cerno.
    Des d'aquest lloc no puc distingir la ciutat de Pompeia.
  3. decidir
    Rectum est quod postulas: jurati cernant.
    El que proposes és just: que el jurat decideixi.
  4. heretar, assumir el que correspon en herència,
    Falsam hereditatem alienae gloriae cernere.
    Falsa herència és assumir la glòria dels altres.

DerivatsModifica