clavilla

Potser volíeu: clavillà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kɫəˈβi.ʎə/
	balear /kɫəˈvi.ʎə/, /kɫəˈvi.jə/
Occidental:	nord-occidental /kɫaˈβi.ʎa/
	valencià /kɫaˈvi.ʎa/, /kɫaˈβi.ʎa/

• Rimes: -iʎa
• Etimologia: Del llatí clavicula ‎(«claueta»), segle XV, doblet del cultisme clavícula.

Nom

clavilla f. ‎(plural clavilles)

1. Petit cilindre de metall o fusta, que serveix per a tibar les cordes d'un instrument musical.
2. Peça cilíndrica que forma part d'un mecanisme amb engranatges.
3. Petit cilindre de fusta emprat per a unir dues peces de fusta.
4. (central) turmell

Variants

• (turmell) clavillar, claviller

Derivats

• clavilló

Traduccions

petit cilindre de metall o fusta, que serveix per a tibar les cordes d'un instrument musical

• Alemany: Wirbel ^(de) m.
• Anglès: dowel ^(en)
• Castellà: clavija ^(es) f.
• Francès: goupille ^(fr) f.
• Italià: perno ^(it) m.

Verb

clavilla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de clavillar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb clavillar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·vi·lla (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot