Català
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkɫɔt/
  • Rimes: -ɔt
  • Etimologia: D'origen preromà, segle X, potser sorotàptic *klopton ‎(«amagatall, forat que amaga»).

Nom modifica

clot m. ‎(plural clots)

  1. Concavitat d'un objecte o cos.
  2. Cavitat per plantar un arbre.
  3. Lloc baix d'una serralada.
  4. Fossa.
    Quan em mori, caveu un clot profund / i enterreu-m'hi dempeus, cara a migdia (Miquel Martí i Pol, La pell del violí)

Derivats modifica

Té derivats que serveixen per a les diferents dimensions que pot presentar un clot:

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Anagrama: tolc (revers)

Vegeu també modifica

  • COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. II Bo-Cu. Barcelona: Curial Edicions Catalans i Caixa de Pensions "La Caixa", 1981. ISBN 84-7256-191-7
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: clot


Anglès
modifica

  • Pronúncia: /klɒt/
  • Etimologia: Del protogermànic *klūtaz, del protoindoeuropeu *glūdos; cognat amb el terme suec klut, el danès klud, tots dos derivats de l'arrel klútr («mocador») i l'alemany Kloß.

Nom modifica

clot ‎(plural clots)

  1. coàgul
  2. beneit

Verb modifica

clot ‎(3a persona singular present clots, gerundi clotting, passat i participi clotted)

  1. coagular
  2. agrumollar-se