collonut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ʎuˈnut/
	balear /ko.joˈnut/, /ku.juˈnut/
Occidental:	/ko.ʎoˈnut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: De colló i el sufix -ut, segle XIV.

Adjectiu

collonut m. ‎(femení collonuda, plural masculí collonuts, plural femení collonudes)

1. Que té testicles.
2. (vulgarisme) Extraordinari, meravellós.

   «On estic peix de veritat és en mates. L'any passat me les vaig treure per setembre i em va costar una bona suada. Però és que ara no hi entenc res de res. [...] Sort de l'Iñaki, que és collonut. M'ha explicat les integrals racionals molt millor que el profe. És maco, l'Iñaki.» (Isabel-Clara Simó, Raquel, 1992)

3. (vulgarisme, valencià) tossut

Traduccions

Traduccions

• Castellà: cojonudo ^(es) m.
• Gallec: caralludo ^(gl) m., caralhudo ^(gl) m. (reintegracionista)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·llo·nut (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot