Potser volíeu: Colmar


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): central /kuɫˈma/
  • Etimologia: Del castellà colmar.
  • Anagrama: clamor

VerbModifica

col·mar trans.

  1. (arcaisme) acaramullar

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DCVB


Castellà
Modifica

Peninsular: /kolˈmaɾ/
Americà: alt /k(o)lˈmaɾ/, baix /kolˈmaɾ/

VerbModifica

col·mar ‎(present colmo, passat colmé, futur colmaré)

  1. acaramullar, abarrotar, omplir, reblir.