comandita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.mənˈdi.tə/
	balear /ko.mənˈdi.tə/, /ku.mənˈdi.tə/
Occidental:	/ko.manˈdi.ta/

• Rimes: -ita
• Etimologia: Del francès commandite.

Nom

comandita f. ‎(plural comandites)

1. Tipus de societat mercantil en què alguns socis aporten diners però no n'adquireixen obligacions.

   «En les companyies col·lectives o en comandita cap soci pot separar o distreure del patrimoni comú cap més quantitat de la designada a cadascú per a les seves despeses particulars.» ()

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: co·man·di·ta (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB