conhortàrem

Potser volíeu: conhortarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.nurˈta.ɾəm/
	balear /ko.noɾˈta.ɾəm/, /ku.nurˈta.ɾəm/
Occidental:	/ko.noɾˈta.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

conhortàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de conhortar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb conhortar.

Variants

• [2] conhortéssim, conhortéssem, conhortàssim, conhortàssem