conhortàreu

Potser volíeu: conhortareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.nurˈta.ɾəw/
	balear /ko.noɾˈta.ɾəw/, /ku.nurˈta.ɾəw/
Occidental:	/ko.noɾˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

conhortàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de conhortar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb conhortar.

Variants

• [2] conhortéssiu, conhortésseu, conhortàssiu, conhortàsseu